Blog

La Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització, modificada recentment per la Llei Crea i Creix (Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses) va introduir en el nostre ordenament jurídic la figura de l’Emprenedor de Responsabilitat Limitada (ERL).

L’ERL, amb independència de la seva activitat, pot limitar la seva responsabilitat derivada de deutes fruit de la seva activitat empresarial o professional a fi que no afecti la seva vivenda habitual. Ara bé, sempre que el valor de l’habitatge no superi els 300.000 Euros o els 450.000 Euros si està situada en una població de més d’un milió d’habitants.

Amb la modificació introduïda per la Llei Crea i Creix també queden protegits els seus béns de l’equip afectats per l’explotació empresarial, establint com a límit el volum de facturació agregat dels dos últims exercicis.

Per gaudir d’aquesta exempció de responsabilitat, és essencial que la condició d’ERL sigui pública, és a dir, haurà de constar al Registre Mercantil, perquè sigui oposable a tercers; al Registre de la Propietat, per poder protegir l’habitatge habitual; i al Registre de Béns Mobles, en el cas dels béns d’equip. Així mateix, caldrà complir amb un seguit de requisits establerts a la Llei, com per exemple, dipositar els comptes anuals al Registre Mercantil.

Pel que fa al requisit del dipòsit dels comptes anuals al Registre Mercantil, cal tenir present el seu incompliment comporta la pèrdua de la limitació de responsabilitat, però únicament respecte dels deutes empresarials o professionals contrets amb posterioritat al termini màxim per dipositar-los.  

Respecte al règim de responsabilitat limitada dels ERL i la protecció de dispensada a la vivenda habitual, resulta interessant fer ressò de la Resolució d’11 d’octubre de 2022, de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública. La referida resolució confirma la qualificació negativa d’una registradora que denegà la pràctica d’una anotació d’embargament ordenada per un Jutjat del Social arran d’una execució de títol judicial de condemna al pagament de quantitat, a causa d’un procediment laboral d’acomiadament.

La demandada/executada, estava inscrita com a ERL al Registre Mercantil, i era titular de la finca que es pretenia embargar, constant la mateixa com al seu habitatge habitual. En el manament presentat al Registre no es feia referència a cap dels casos previstos a l’article 10.3 de la Llei 14/2013, és a dir, supòsits en què l’habitatge habitual continua responent dels deutes contrets per l’ERL. Es tracta dels següents casos:

• Els deutes no empresarials o professionals, que no tinguin el seu origen en l’activitat de l’ERL.
• Els deutes anteriors a la inscripció de la limitació de responsabilitat.
• Els deutes derivats d’obligacions tributàries o de la Seguretat Social.

Amb relació als deutes amb l’AEAT i la Seguretat Social, cal tenir en consideració que la Disposició Addicional Primera de la Llei 14/2013 preveu especialitats en atenció a la protecció dispensada per la norma a l’habitatge habitual de l’emprenedor.

Així doncs, trobant-se la vivenda habitual entre els béns embargats per deutes amb l’Administració, únicament serà possible l’execució de l’habitatge quan no es tingui constància d’altres béns de l’ERL que valorats conjuntament siguin suficients per cobrir el deute i siguin susceptibles de realització immediata en el procediment de constrenyiment.

Igualment, entre la notificació de la primera diligència d’embargament i la realització material del procediment d’alienació, haurà de transcórrer com a mínim un termini de 2 anys. No obstant l’anterior, aquest termini ni s’interromprà ni es suspendrà per les ampliacions o pròrrogues de les anotacions d’embargament. 

La norma exigeix que l’emprenedor inscrit faci constar aquesta qualitat en tota la documentació, indicant les dades registrals. Tanmateix, l’omissió de la seva condició d’ERL a la documentació empresarial no fa desaparèixer la limitació de responsabilitat, ja que no es preveu en cap punt de la llei.

En conclusió, la viabilitat de la protecció de l’habitatge habitual i dels béns d’equip depèn essencialment de la publicitat registral. Per tant, l’emprenedor haurà d’inscriure’s com a tal al Registre Mercantil, perquè aquesta condició sigui oposable a tercers i perquè no responguin dels deutes fruit de la seva activitat empresarial la vivenda habitual o els béns d’equip, n’haurà de deixar constància al Registre de la Propietat i al de Béns Mobles.