600 933 600
93 872 35 67 CAST / ENG


Blog

PRECONTRATE. Concepte i efectes.

Publicat el 3 de febrer de 2022

PRECONTRATE. Concepte i efectes.

El precontracte, també conegut com a contracte preliminar o preparatori, té com a objecte constituir un contracte.

Exigeix com a nota característica que s'hi trobi configurada de manera preliminar una relació jurídica amb els seus elements bàsics i tots els requisits que les parts hauran de desenvolupar en un moment posterior, l'efectivitat del qual es deixa a voluntat de les parts contractants. Així doncs, el precontracte és el final dels tractes preliminars i no una fase d'aquests.

Per poder apreciar l'existència o no d'un precontracte, cal tenir en consideració els següents requisits:

  • És el projecte d'un contracte, és a dir, les parts, en el moment de subscriure el precontracte no volen o no poden formalitzar un contracte definitiu, tanmateix, es comprometen a concloure'l definitivament en un futur.
  • Conté els elements del contracte definitiu, el perfeccionament del qual les parts ajornen.
  • És un contracte complet, conté les línies bàsiques i tots els requisits, tenint les parts l'obligació de col·laborar per establir el contracte definitiu.
  • La relació jurídica obligacional neix en el precontracte i en un moment posterior es posa en vigor el contracte ja preparat.
  • És essencial que no necessiti activitat posterior de les parts per desenvolupar les bases contractuals, sent suficient l'expressió de voluntat de l'optant perquè el contracte sigui ferm, perfecte, executable i obligatori pel cedent, sense necessitat de més actes.

La qualificació de la relació jurídica com a precontracte té com a conseqüència que no resulti d'aplicació el termini de prescripció d'un any propi de la responsabilitat extracontractual. Termini de prescripció que sí que resultarà aplicable si la relació entre els litigants es considera com a tractes preliminars.

Per tant, si la relació es qualifica de precontracte, el seu incompliment suposa responsabilitat contractual, subjecta al termini de prescripció de les accions personals.

Tot l'anterior és doctrina consolidada del Tribunal Suprem, la qual ha recordat recentment en la seva sentència de 23 de desembre de 2021. En aquesta sentència es resol un procediment iniciat quan el demandant va reclamar ser indemnitzat pels danys i perjudicis per l'incompliment de contracte, al qual s'oposà el demandat al·legant que les negociacions i relacions entre les parts només es podien qualificar de tractes preliminars.

Els tribunals varen donar la raó al demandant, indicant que l'acord al qual varen arribar les parts era un precontracte generador d'obligacions per ambdues parts, que no es podia considerar mers tractes preliminars o actes preparatoris.

El Tribunal Suprem no només donà la raó a la part demandant sinó que incrementa la indemnització fixada pels tribunals a quo. Indica el TS que a l'hora de determinar l'import de la indemnització cal tenir en consideració tant el dany emergent com el lucre cessant. I continua dient que la indemnització té com a finalitat retornar el patrimoni afectat a la situació en què es trobaria si no s'hagués produït l'incompliment, sense que pugui suposar un guany o enriquiment injust al perjudicat.