600 933 600
93 872 35 67 CAST / ENG


Blog

És vàlida la comunicació entre arrendadora i arrendatària – o a la inversa- si no consta notificació expressa?

Publicat el 19 de maig del 2020

En matèria d’arrendaments la normativa preveu infinites situacions en les que exigeix la notificació o avís entre les parts. Un exemple d’elles és en el relatiu a la durada del contracte, augment del preu de renda, entre d’altres. D’aquí la importància dels actes de comunicació entre arrendador i arrendatari, o al revés, per tal que es produeixin determinats efectes.

- Però com s’ha d’enviar aquesta comunicació? L’essencial en tots els supòsits previstos a la Llei on es requereix de comunicació entre les parts és que aquesta es verifiqui i arribi al coneixement del seu destinatari. La manera o forma en què la comunicació es porti a terme és un afegit que, si s’escau, facilitarà demostrar l’existència de la comunicació i el seu coneixement per part del destinatari.

Per tant és recomanable que les comunicacions entre les parts contractants es realitzin a través de mitjans fefaents que permetin tenir per cert el contingut i la data de la comunicació. El mètode més utilitzat a la pràctica general és el burofax, amb justificant de rebuda, de manera que s’acredita el contingut, la data d’enviament i l’eventual recepció o no de la persona a qui es dirigia.

- I si el destinatari no rep la comunicació? Un burofax no lliurat per causa imputable a l'interessat/da - al refusar-lo o bé no retirar-lo de l'oficina de correus- s’entén com una notificació efectuada a tots els efectes. Però per a major seguretat caldrà disposar de la prova d’enviament i el justificant d’entrega on consti que no ha estat entregat, malgrat la diligència del remitent de voler complir amb la comunicació.

Val a dir que les noves tecnologies van fent-se espai com a canal de comunicació fefaent acceptat com a prova. I un clar exemple és la plataforma de missatgeria instantània, Whatsapp, tot i que amb cautela, donada la seva facilitat de manipulació.

Sens perjudici de l’anterior, les condicions per tal que un Whatsapp o un correu electrònic sigui considerat com a prova vàlida son l’autenticitat de la comunicació, el seu contingut, i que quedi constància fefaent de la seva remissió i recepció íntegra en el moment en que es van realitzar.

En definitiva, les conseqüències d’una incorrecta comunicació poden comportar uns efectes completament inversos als pretesos. Pel què en qualsevol cas cal assegurar la constància del seu contingut, la data i el seu enviament i recepció.